Actualitat informativa

Terrenys personals: el cooperativisme segons el 30 minuts

Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya fem públiques unes reflexions sobre els successos desencadenats a l’Aldea (Baix Ebre) degut a la cooperativa agrícola i secció de crèdit de l’Aldea, així com del tractament que el documental del programa 30 minuts ha fet sobre aquest dolorós esdeveniment.

Sobre la base dels termes exposats en el documental, observem que quan es desencadenen situacions com les de l’Aldea, és obvi que estem davant d’una mala gestió empresarial i econòmica de la societat cooperativa; ara, procedeix fer una autocrítica que permeti analitzar què s’ha fet malament i què cal per evitar que això succeeixi de nou. En el documental s’informa molt correctament de quines han estat les males pràctiques que han desencadenat la situació. És evident que els principis del sistema cooperatiu no s’han usat correctament; el que s’entreveu respecte el desplegament del principi cooperatiu de lliure adhesió, així com el de la gestió democràtica, dos pilars fonamentals de qualsevol cooperativa, deixen molt a desitjar. A més, en general, hi ha hagut un relaxament important davant la regulació que exigeix un seguit de requisits i controls pel funcionament de les seccions de crèdit, com a sistema financer propi.
Ambdós aspectes, l’incorrecte compliment de la legalitat, quant a funcionament cooperatiu i funcionament financer, exigeixen una revisió dels aspectes que no han funcionat, però també de les responsabilitats que s’han d’exigir quan un sistema no funciona en els termes regulats per les lleis; entenem, en aquest marc, que hi ha un recorregut que l’administació de justícia haurà de determinar.
Si bé les nostres paraules cap a les persones afectades poden servir de poc a efectes immediats, a mitjà termini està clar que de tot això, amb independència d'intentar minimitzar al màxim l'impacte que té en els estalvis personals dels associats a la secció de crèdit de l'Aldea, n’hem d’extreure unes conclusions i unes millores en el funcionament per evitar que això torni a passar. Ens hem de poder anticipar al problema per solucionar-lo abans sigui massa tard. Probablement, això exigeixi canvis, tant en el funcionament de les seccions de crèdit, en què caldrà buscar mecanismes que garanteixin els estalvis, com modificacions que millorin el funcionament del marc legal cooperatiu.

En el mateix documental i de forma molt succinta s’exposen exemples que permeten entreveure que aquest sistema d’estalvi, el qual reverteix directament en el territori, està funcionant bé en moltes altres cooperatives agràries. Tanmateix, el que ens preocupa del documental és el tracte que s’ha fet del cooperativisme en general; s’analitza una part d’un tot i es presenta com si fos la norma de funcionament. Considerem que el fet d’obviar l’altra part d’aquest tot, fa que no s’hagi mostrat correctament tota la informació cap a la ciutadania i això allunya el documental de la realitat. El moviment cooperatiu és molt sensible a les males pràctiques; en aquest cas, la mala pràctica en una cooperativa ha fet que es posi en qüestió el cooperativisme agrari i els seus instruments de finançament, però per extensió a totes les branques del cooperativisme, ja que a Catalunya hi ha molts tipus de cooperatives, des de les que tenen per objectiu crear i mantenir llocs de treball a les que procuren per l’estalvi o la millora de les rendes dels associats.

Enguany, el cooperativisme celebra el seu any internacional, el qual presenta a l’empresa cooperativa com un model d’empresa democràtic i basat en les persones, un model que deixa al marge els individualismes per trobar un benefici col•lectiu.
En tot el món, centenars de milions de persones s'agrupen en cooperatives i en molts territoris, gràcies a aquestes organitzacions empresarials, s'estan minimitzant les conseqüències negatives de la crisi econòmica. Crisi que patim perquè un gran nombre d’entitats financeres ens hi han portat; entitats financeres que han provocat, mitjançant l'economia financera especulativa, un desastre que està arrasant amb les conquestes socials dels darrers 150 anys.
El cooperativisme en les seves diferents expressions (agrari, treball associat, consum, habitatge, serveis, ensenyament, transports, crèdit, sanitat...) té també, conjuntament amb molts altres moviments socials (sindicats, ONG, entitats del tercer sector social...) una responsabilitat en aquestes conquestes socials.
En el documental, el cooperativisme no ha rebut un tracte equilibrat, potser el format no ho permetia, però quan s’executa una crítica tan forta i de manera generalitzada, cal considerar un espai que ofereixi totes les cares del cooperativisme i no només dels fracassos, sinó també dels èxits, que n’hi ha, i molts, i de gran transcendència en la societat.

Catalunya és la comunitat autònoma amb més cooperatives i representen el 22% del conjunt de cooperatives de l’estat espanyol. El perfil de la cooperativa catalana és de petita i mitjana empresa, amb una mitjana de 8 llocs de treball i una producció anual d’aproximadament 7.000 milions d’euros. Presenten una estructura i mida empresarial dinàmica i flexible que permet una alta adaptabilitat als canvis i a les necessitats. Segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social de l’estat espanyol, el nombre de cooperatives registrades a Catalunya, a març de 2012, era de 4.924.
En termes d’ocupació, les cooperatives catalanes representen el 13,5% del conjunt cooperativista de l’estat espanyol, amb una ocupació directa a més de 37.750 persones (altes al règim general de la SS), sense considerar els associats en règim d’autònoms, així com els efectes indirectes de les cooperatives agràries (72.000 socis) i de serveis (35.000 socis). El 80% de la ocupació, en l’economia cooperativa, té caràcter indefinit. Catalunya es troba entre les 7 comunitats autònomes on hi ha més peritat de gènere en la ocupació. El cooperativisme està present en tots els sectors i activitats econòmiques, des de les de caire més tradicional a les més vinculades a filons d'ocupació. A Catalunya, el cooperativisme està implantat en tot el territori, no hi ha cap comarca sense presència cooperativa.

I aquestes cooperatives, en la seva gran majoria, es caracteritzen perquè són empreses, al servei dels seus socis i la comunitat on aquests viuen, per a les quals és fonamental la creació de riquesa basada en la mobilització de recursos físics i intel•lectuals per generar productes i serveis que és posin en el mercat per satisfer a les necessitats de les persones.