Català English Français Español

Actualitat informativa

Simposi Internacional sobre les contribucions del Cooperativisme d’èxit a la superació dels actuals problemes econòmics

Els passats dies 6 i 7 de juny, la Sala de Juntes de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona reuní a investigadors/es internacionals amb l’objectiu de promoure el debat sobre formes d’organització empresarial, com el cooperativisme, que han generat ocupació de qualitat i alternatives econòmiques d’èxit en moments de crisi i recessió econòmica.

En l’actual context de crisi econòmica la Unió Europea mostra una preocupació per l’augment de les desigualtats en el seu sí, la desocupació, la precarització del mercat laboral, i l’exclusió social. En el marc de l’estratègia 2020, el combat contra la pobresa i la construcció d’una economia europea competitiva son prioritàries, en aquest sentit, es necessiten alternatives d’organització basades en evidències d’èxit que garanteixin l‘eficiència econòmica i una major equitat.


El simposi es desenvolupa dins de la xarxa internacional sobre cooperativisme i en el marc del projecte I+D “Cooperativisme competitiu: aportacions a la sostenibilitat i qualitat del treball en el moment econòmic actual” dirigit pel Dr. Ramon Flecha, catedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona, i on participen investigadors i investigadores d’altres quatre universitats de l’Estat Espanyol.


La Confederació de Cooperatives de Catalunya fou convidada a participar a la tercera taula rodona centrada en “Les cooperatives en el context de crisi econòmica” i en què vam compartir debat amb Saioa Arando, Mondragon Unibertsitatea, Eva Alonso, Universitat Rovira i Virgili, i Iñaki Santacruz, Universitat Autònoma de Barcelona.

D’una banda, Iñaki Santacruz presentà dades d’un recent estudi sobre banca cooperativa en què s’acredita que el sistema financer cooperatiu presenta més bons resultats que la banca tradicional, alhora que és més resistent, solvent i està més ben preparada per afrontar reptes com la crisi. Santacruz subratlla que els resultats d’aquest estudi són coneguts i sabuts pel FMI, però que no s’aprofita ni aplica.

D’altra banda, Eva Alonso exposà les modificacions a nivell jurídic i fiscal que s’han desenvolupat, pel tema de la competència, en els darrers anys a la Cambra Europea. Alonso exposà antecedents, sentències i contra sentències que, en funció com s’acabin resolent, implicarà una inajornable reflexió en el moviment cooperatiu.

Per últim, Soioa Arando exposà l’experiència Mondragón i les pràctiques genuïnes que el moviment cooperatiu està aplicant per fer front a la crisi; pràctiques coincidents amb les que Joan Segarra, director de la sectorial d’Iniciativa social de la FCTC i portaveu de la Confederació de Cooperatives de Catalunya en el simposi, exposà. Ambdós ponents, provinents de l’experiència basca i de la catalana, coincideixen en matissar que la cooperativa no és un fi en si mateixa, sinó que és l’instrument que permet, de manera col•lectiva, aconseguir l’objectiu (treball o estalvi, o ambdues coses) gestionant-lo de manera democràtica; per tant, són empreses preparades per adequar-se a totes els extrems i situacions possibles mentre puguin donar acompliment al seu objectiu societari. També, l’autoregulació i autogestió de les cooperatives permet millor adaptació a les circumstàncies adverses, alhora que la participació en els resultats és essencial. A banda de les reflexions pròpies del model cooperatiu, Arando i Segarra van exposar pràctiques concretes que les cooperatives duen a terme per fer front a la situació actual.