Català English Français Español

Actualitat informativa

La indústria cultural i creativa de Catalunya: un negoci que enriqueix l’economia del país i a les persones

El sisè debat del cicle de debats cooperatius, organitzats per la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom amb la col·laboració de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha estat conduit per Gorka Knörr, tarragoní de notable trajectòria artística, empresarial i política. Vinculat al cooperativisme des de 1985 i que actualment és el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), organisme dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La sessió d’avui s’ha centrat en 'les relacions entre la cultura i el desenvolupament econòmic' i, per tant, s’ha posat èmfasi en la indústria cultural i creativa del nostre país.

Primer de tot, Gorka Knörr ha fet un recorregut del canvi conceptual de la industria cultural que ha passat a definir-se com a industria cultural i creativa. En aquest marc, knörr ha definit que les indústries creatives usen la cultura com a punt de sortida i que tenen una dimensió cultural, malgrat que les seves produccions siguin essencialment funcionals. Mentre que fins la dècada dels 80, la música, les arts escèniques i l’artesania, entre d’altres, configuraven el concepte de cultura, en l’actualitat, s’inclou en aquesta definició altres activitats com les noves tecnologies, l'arquitectura i el disseny, que integren elements creatius en processos més amplis, així com subsectors com la concepció gràfica, la creació de moda o la publicitat, el turisme, la gastronomia, la sanitat o els esports. Tanmateix, el desenvolupament accelerat i continu de les noves tecnologies i el coneixement, en la globalització, ha provocat un canvi radical en les regles de funcionament dels sector productius, bens i serveis. Alhora que, en la cultura digital, la competitivitat d’un país està directament relacionada amb la capacitat d’integració de la creativitat i la cultura en el procés creatiu.

Feta aquesta introducció conceptual, Knörr ha ofert xifres sobre la dimensió econòmica del sector cultural i creatiu a Catalunya. En concret, ha exposat que els fluxos econòmics de les activitats culturals i creatives de Catalunya ocupen una posició destacada a escala mundial i en l’economia catalana; en el món, Catalunya concentra prop de l’1% de les exportacions en béns culturals (% que és 10 vegades superior al 0,1% que la població del país representa sobre el total de la població mundial) i del 0,4% de les importacions, per tant la cultura aporta a Catalunya una balança comercial positiva. A més, Catalunya concentra entre el 15% i el 20% de les inversions estrangeres a l’estat espanyol, en lleure i cultura. També ha indicat que les empreses culturals i creatives catalanes aporten el 3,2% del VAB de Catalunya i són el 6,5% del total d'empreses catalanes. Altrament, les xifres d'ocupació en aquest sector, el 5,7%, situen a Catalunya com la 5a regió d'Europa.

Pel que fa al lideratge d’aquestes empreses, Catalunya ocupa l’onzena posició mundial en edició de llibres per davant d’Holanda, Bèlgica o Suïssa. Les editorials catalanes tenen el 48,1% del total del mercat estatal del sector del llibre amb una facturació, el 2011, de 1.332,45 milions d’euros. Parlant d’altres activitat industrial concretes, Catalunya, junt amb Madrid, és líder en videojocs i en desenvolupament de software, concentrant el 40% de la facturació de l’estat espanyol, amb unes perspectives de creixement fins a 2015 superior a dos dígits; un aspecte significatiu és que des de 2011, el Gamelab, l’esdeveniment mundial més important en la industria del videojoc i l’oci, se celebra a Barcelona.

Gorka Knörr ha subratllat els efectes multiplicadors sobre l’economia que té la indústria cultural i creativa al nostre país. En aquest cas, per exemple, exposa que els festivals internacionals de música amb seu a Catalunya tenen un impacte molt elevat en economia catalana; són exemples, el Primavera Sound que compta amb un pressupost de 7,49 milions d’euros i, aquest 2012, ha generat un impacte de 47 milions d’euros; el Sónar ha comptat amb un pressupost de 4,5 milions d’euros i ha generat un impacte de 52 milions d’euros i, per últim, ha esposat el cas del Festival de Cap Roig que amb un pressupost de 3 milions d’euros n’ha generat 20 milions d’impacte. A més, segons una estimació de 2005, es pot afirmar que de cada 100 euros (sobre VAB) de despesa corrent en cultura es genera un impacte addicional en altres activitats econòmiques de prop de 45 euros, en el cas de la despesa corrent en cultura, i de 76 euros, en la despesa d’inversió.

Per últim, Knörr ha posat èmfasi en l’increïble potencial de Catalunya en la indústria cultural i creativa, amb una gran capacitat de generar oportunitat d’una activitat (des del turisme esportiu, al de negocis, al gastronòmic, al de moda, al de noves tecnologies...) i crear continguts de qualitat. Esdevé imprescindible apostar per les empreses culturals i creatives, ja que és apostar per Catalunya; som un destí privilegiat, tant en turisme cultural com de negoci. Les dades econòmiques i les evidències de la potència del sector cultural i creatiu converteixen ja a Catalunya en el hub del sud d’Europa capaç de donar impuls a les empreses creatives de tot el món. Catalunya sap que, en el futur proper, el ‘petroli’ que determinarà la riquesa d’un país, serà la capacitat de genera IP (propietat intel·lectual), a més creixement de les IP, més creixement econòmic i riquesa. Segons fonts de 2009, Catalunya aporta anualment al voltant del 20-25% de les inscripcions en drets de propietat intel·lectual a l’estat espanyol.

Amb les dades exposades, i tenint present que la cultura és un instrument d’enriquiment i cohesió social, per Catalunya, i també per gran part dels països del món, la cultura no és un sector improductiu, un pur entreteniment, sinó que genera riquesa econòmica i social. Només cal analitzar que entre els 2.500 i 3.000 milions d’euros que Catalunya genera en la indústria cultural i creativa, només hi ha un retorn de 1.800 euros. Consegüentment, no només la fiscalitat atempta contra la indústria cultural i creativa de Catalunya, sinó també la concepció que es pugui tenir de la cultura com a un instrument només d’entreteniment.
Altrament, en els darrers temps, la indústria cultural i creativa de Catalunya tenia un creixement anual del 8% i amb la pujada de l’IVA (del 8 al 21%), l’efecte immediat ha provocat caigudes del 30%, entre el setembre i octubre, en el consum i ús de la cultura; mentre que en els països veïns la taxa impositiva d’IVA d’algunes activitats culturals és el 2%.
Pel que fa a l’activitat industrial de la cultura i la creació en el cooperativisme, Knörr ha indicat que hi ha un potencial enorme i s’estan desplegant experiències amb gran nivell de qualitat, pel fet que les cooperatives tenen un arrelament territorial molt gran i això fa que l’activitat generada pel cooperativisme reverteixi d’una manera molt significativa al país. També ha destacat que pel desenvolupament de determinades activitats vinculades amb aquesta indústria és important la capacitació tècnica de les persones, ja que hi ha sectors amb creixement potencial de llocs de treball, sempre i quan es facin esforços en la formació, però també procurant mirar el territori per posar les coses en valor i pensar en xarxa.



Proper debat cooperatiu:
9 de novembre, a les 8.30 h a la Casa d'Àsia de Barcelona.
“La innovació, factor clau per al futur empresarial de Catalunya”, conduit per Cristóbal Colón, president de la cooperativa La Fageda i presentat pel conseller Francesc X. Mena.