Català English Français Español

El Bloc: opinions i reflexions

El cooperativisme de Catalunya: les xifres de 2014

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Un any més, ha arribat el moment de fer una anàlisi de l’evolució de les dades del cooperativisme. Hem de dir que ha sigut un any contradictori, d’una banda estem contents perquè ha crescut el nombre de persones que treballen a les nostres cooperatives, però, d’altra banda, ha disminuït el ritme en la creació de cooperatives.

marcEn la mateixa línia del que hem comentat respecte d’anys anteriors, les dades estadístiques encara no reflecteixen amb profunditat la realitat cooperativa, tanmateix, com que la qualitat de les dades és constant, estem en condicions de comparar l’evolució d’aquests últims anys.

Actualment, només podem analitzar la creació que s’està produint, tant d’empreses com d’ocupació. Les dades més qualitatives encara presenten mancances importants, com ara: les dades relatives a resultats econòmics, a la qualitat de l’ocupació i el gènere de les persones treballadores, siguin sòcies o no, a les eines de gestió que utilitzen les cooperatives, així com la qualitat de la posició financera de les cooperatives. Per tant, cal indicar la necessitat de fer un esforç per generar un sistema d'informació que permeti tenir un coneixement més profund de la realitat cooperativa.

Sobre la base de les dades de què disposem, veiem que el 2014 ha tingut un comportament molt diferent del que esperàvem en relació a la creació de cooperatives. Enguany, s’han creat 119 cooperatives, a diferència de les 146 que es venien creant, tant el 2012 com el 2013. La davallada ha estat generalitzada en tots els tipus de cooperatives, però la disminució més important l’hem d’atribuir, d’una banda, a les cooperatives de treball associat, que per bé suposen el 83% de les cooperatives creades, el 2014 s’han creat 98 cooperatives davant les 121 de l’any passat, la qual cosa suposa una davallada al voltant del 20% i, de l’altra, a les cooperatives de serveis que, malgrat suposen el 10% de les cooperatives creades, han sofert una davallada del 30%, ja que s’han creat 11 cooperatives davant les 16 dels dos anys anteriors. A banda de les cooperatives de serveis, hem de destacar que no ha estat significativa la creació d’altres cooperatives conseqüència de la cooperació de diferents col·lectius i empreses com són també les cooperatives mixtes, de segon grau i els grups cooperatius; aquest 2014, s’han creat tres cooperatives front les 10 que es van crear l’any 2012.

Les dades positives han estat les relatives a l’ocupació. Enguany s’ha assolit la xifra d’ocupació de 41.323 persones, la qual cosa suposa que s’ha superat la xifra d’ocupació de 2008 (41.200 persones). Per bé que encara que ens falten mil llocs de treball per arribar als nivells d’ocupació d’abans de la crisi (el 2007 hi havia 42.359 persones treballadores), hem superat clarament la xifra de 37.752 de l’any 2012, que va marcar el mínim d’ocupació entre 2007 i 2014.

Aquesta tendència en les dades, en cas que es consolidi, ofereix alguna reflexió que pot esdevenir important pel futur. A priori, les dades indiquen que s’està produint un canvi en la dimensió de les empreses cooperatives, ja que l’augment d’ocupació ha estat acompanyat d’una disminució en el nombre de cooperatives creades, per la qual cosa l’increment d’ocupació ve donat per les cooperatives que es mantenen; així doncs, sembla lògic deduir que, en l’àmbit de l’ocupació, les cooperatives estan augmentant la seva dimensió.

Tot i això, considerem que la creació significativa d’ocupació arribarà en la mesura que siguem capaços d’augmentar el nombre de cooperatives, perquè l’augment de dimensió de les empreses en relació als llocs de treball té, habitualment, un ritme més lent que la resta de variables empresarials. Mantenim, doncs, que la creació de cooperatives és un pilar bàsic per a la creació d’ocupació i, per tant, pel desenvolupament del model cooperatiu en la societat. Amb el creixement de les cooperatives existents no és suficient, doncs cal un ritme més important de creació de noves societats que estenguin aquest model de fer empresa, per tal de resoldre les necessitats de manera col·lectiva.

Per tant, hem de fer un major esforç en la creació de noves cooperatives i continuar insistint en la necessitat que aquests nous projectes, per tirar-los endavant, han de treballar la planificació, la generació d’equips de treball dinàmics i multidisciplinaris; també, han de pensar i valorar les possibilitats d'èxit, especialment, pel que fa al mercat i les vendes potencials. Cal dotar els projectes amb grans dosis de realisme, de manera que, un cop iniciat el procés, posem tots els esforços en assolir els objectius que ens assegurin la viabilitat. L'èxit depèn de les accions que facin els socis i sòcies en l'àmbit comercial i productiu, en l'àmbit financer i en el de control de la gestió. Finalment, hem de ser conscients que en el nostre entorn proper la demanda interna encara és feble i, alhora, tampoc podrem comptar amb la demanda de l'administració pública de forma normalitzada; per tant, no hem desestimar les possibilitats de l’exportació. Tanmateix, cal seguir el camí d'esforç col·lectiu i il·lusió realista que hem mantingut aquests últims anys.